En aquest vídeo, a partir de textos extrets de Falses memòries de Salvador Orlan, entre altres obres, s'ha volgut deixar que sigui la veu en primera persona de Llorenç Villalonga qui ens narri els esdeveniments més importants de la seva vida. Es tracta d'una memòria feta de detalls, d'instants, de records inacabats que ens permeten tenir una visió en relleu de l'autor. Elegíac en alguns passatges (la descripció de la mare, per exemple), contradictori en d'altres (la relació amb son pare, la guerra civil espanyola), el vídeo ens mostra la construcció d'un personatge que no acabam de veure mai sencer del tot, com si s'amagàs rere diferents màscares que n'impedeixen la contemplació del rostre vertader. En certa manera, el literat que inventa realitats guanya la partida al Villalonga real. Per això, les imatges també volen ser, en part, una recreació de la ficció, o de les ficcions, que l'escriptor va anar teixint al seu voltant. Al final, com passa sovint, on millor podem reconèixer un novel·lista és dins la pròpia obra. La resta només és biografia.

Real Vídeo (25 minuts)
[ INSTRUCCIONS ]
 
 

Faust

Adaptació dramàtica d’una part de l'obra Bearn. Fragment en Real Video de 20 minuts del diàleg entre don Toni i el rector, una de les parts centrals de l'obra.

SINOPSI DE L'OBRA
Inicialment fou un guió previ, síntesi de la primera part de la novel·la Bearn: «Sota el signe de Faust».  La segona part, «La pau regna a Bearn», es correspon amb una altra obra escènica, Filemó i Baucis.  Amb aquest mètode de treball, l’autor pretenia que els personatges s’expressin per ells mateixos i no en funció de l’omnisciència i l’omnipresència del novel·lista.  L’obra comença deu anys després de la fugida a París de don Toni i Xima, la jove neboda seduïda o seductora.  L’ambivalència plana damunt tota l’obra.  Els amants varen assistir a l’estrena de Faust, l’òpera de Gounod.  Ella entrava triomfalment dins el gran món mentre el seu amant recuperava fàusticament la joventut perduda.  L’escàndol a Bearn, un llogarret, havia estat apoteòsic.  El retorn del senyor és l’afirmació d’un fracàs vital.  L’esposa, plena de seny, estableix la conveniència d’una separació de cossos.  El matrimoni habita cases separades.  La pau de la contrada es trasbalsa amb l’arribada de Xima.  Torna, ella també, arruïnada i derrotada, amb la intenció de treure allò que pugui del seu examant.  I per aconseguir el seu propòsit empra l’esquer de tornar a París amb l’oncle, ara que es prepara la reposició de Faust.  La proposició és rebutjada per don Toni, per bé que obsequia la neboda amb una darrera deixa familiar: un collar de diamants.  És el preu d’un darrer favor d’ella —el·líptic en l’obra teatral—, sintetitzat per don Toni en cinc paraules: “no m’has agradat molt”.  La frase concentra una nova actitud vital.  L’anhel fàustic és ja només una falòrnia superada.  La raó i el seny —amb l’edat ajudant-hi— l’han portat a una radical presa de consciència.  La primera conseqüència d’aquest renovellament moral serà la reconciliació amb l’esposa, que s’esdevé de manera natural, immediata, amb el contrast humorístic d’un viatge accidentat en automòbil per dins la posada del senyor.  Ell, però, ha pres una determinació més profunda.  Dedicarà la resta dels seus dies a fixar el temps perdut mitjançant l’escriptura.  La memòria de la vida viscuda esdevindrà un recer protector per sempre.